L'esportista de Buff®, Queralt Castellet, que s'havia classificat, com a tercera de les trenta participants, per a la final olímpica de halfpipe, a un pas de la consecució d'una medalla, però va acabar hospitalitzada sense poder lluitar per la mateixa, després de colpejar-se el cap mentre escalfava .
Castellet, de 20 anys, aspirava clarament a medalla olímpica després de la seva sensacional posada en escena a la ronda de qualificació de la disciplina més espectacular de l'snowboard, el half-pipe.
Però l'abanderada de l'equip espanyol en la cerimònia inaugural dels XXI Jocs d'Hivern va acabar sent víctima de la mala sort esportiva, va viure en molt poc espai de temps el seu personal i particular muntanya russa emocional i va finalitzar en un hospital de Vancouver.
La catalana va brodar el seu primer exercici, en què va aconseguir el pas directe a la final, sense esperar a millorar puntuació en la segona ronda, amb cinc trucs presentats de manera impecable. Va començar amb un backside de 540 graus mute, al qual va seguir un frontside 900 melon, abans de l'obligat backside air, per acabar amb un frontside 540 melon i amb un altre aeri estàndard. Els cinc jutges (del Japó, Austràlia, Suïssa, Finlàndia i Canadà) li van atorgar 44,3 punts, puntuació que només van millorar l'australiana Torah Bright (45,8), que acabaria convertint-se en campiona olímpica hores més tard, i la nord-americana Kelly Clark, or a Salt Lake City'02 (EUA), que avui va capturar bronze.
Al costat d'elles, van entrar a la final les nord-americanes Hannah Teter (campiona olímpica fa quatre anys, a Torí) i Gretchen Bleiler, i la xinesa Zhifeng Sun. Les altres sis finalistes ho van fer a través de la semifinal o repesca.
Poc abans que arrenqués, a les quatre de la tarda (la una de la matinada a Espanya), Castellet va decidir exercitar-se una estona al 'pipe', just dues hores abans de l'hora prevista per a l'arrencada de la final. Va ser en aquest moment quan es va colpejar el cap amb la vora de la pista, a la part baixa, quedant estesa i, durant uns instants, inconscient, per a més ensurt dels seus pares, Inés i Josep, que s'havien desplaçat fins a Vancouver amb el fi d'acompanyar la seva filla en què hauria pogut ser la jornada més important de la seva carrera esportiva fins a la data.
Queralt va ser atesa en primera instància a l'hospital de campanya de Cypress, on, tot i que la rider mostrava la seva intenció de competir, insistint que se sentia bé, es va decidir traslladar-la a l'Hospital General de Vancouver per sotmetre-la a un estudi més detallat . En qualsevol dels casos, el director de cursa de la Federació Internacional d'Esquí (FIS), Marcel Looze, després d'haver vist l'accident i tot i que Castellet estava conscient i no mostrava danys evidents, ja havia pres la mesura, per lògica precaució, de no permetre la seva participació a la final.
Queralt i el seu entrenador, el neozelandès Ben Jolly, van intentar per tots els mitjans paralitzar l'arrencada de l'ambulància, demanant de manera infructuosa que fos un especialista qui pugés de Vancouver a Cypress (a 24 quilòmetres), a l'espera que aquest pogués donar el vistiplau per a la seva participació a la final.
Però els protocols metges estan per ser observats a peu de la lletra i Queralt no només va acabar sent ingressada, sinó que haurà d'estar 24 hores en observació a la clínica en la qual va entrar poc abans que, en Cypress, l'australiana Bright capturés l'or, per davant de les dues dones que la precedeixen en l'historial olímpic de la disciplina.