BUFF : The original multifunctional headwear

TRIATLÓ BLANC D’ANSÓ: CAMPIONAT D’ESPANYA

Crònica de l’Emma Roca sobre el Triatló Blanc d’Ansó que es va dur a terme el passat diumenge 24 de Gener.

“Aquest cap de setmana s’ha disputat el Campionat d’Espanya de triatló blanc amb de 7,5km de cursa a peu, 20km de btt i 10km d’esquí de fons estil patinador. El desnivell total ha estat de 880m i s’ha començat al poble d’Ansó (Osca) i s’ha acabat a l’estació de Linza.

Les 38 noies que s´han donat cita a la línia de sortida han significat un avenç en la participació femenina en aquest tipus de proves, on mica de mica en mica es fan notar més. Amb aquest èxit de triatletes hem format un grup de corredores al capdavant que en tot moment hem estat lluitant pel podi.

La cursa a peu ha estat dominada de principi a fi per la Immaculada Pereiro, 5 vegades seguides Campiona d’Espanya d’aquesta modalitat. Les seves immediates perseguidores erem un grup de 4 noies que marcàvem un ritme uns segons més lent el km. Al final d’aquest primer tram a peu ha arribat la Imma, i als 30 segons l’Isabel Eizmendi i acte seguit jo. Les tres hem començat el tram de btt molt a prop l’una de l’altra.

A mi m’ha costat agafar el ritme, sobretot després d’una cursa a peu agònica a un ritme molt alt, i s’han distanciat una mica. Poc a poc he anat trobant el ritme, he adelantat a la que anava segona però a mitja pujada m’ha avançat l’Alba Xandri que havia sortit 4arta de la transició a 1 minut darrera. Al final de la btt la Imma seguia primera, però a 2 minuts ja entràvem l’Alba i acte seguit jo.

Després d’1h de pujada per una carretera estreta amb algun que altre forat però sense neu ni gel hem començat el 3er tram de la triatló i el que seria per mi el gran calvari. Calia fer 3 voltes de 3,3km per unes pistes de fons plenes de corbes, branques, pedres i una neu granulada, tova, com de sucre. He començat animada. sobretot quan he avançat només començar a la segona que havia arribat amb bici, però mica en mica em veia lenta, amb falta de tècnica, se’m enfonsaven els esquís, i no acaba d’agafar el ritme. Al acabar la 1ª volta m’ha avançat la que havia arribat 4rta amb bici i mantenia un ritme que no m’acabava de deixar, però tampoc la podia avançar. Nerviosa i cansada només ha faltat veure com a la última volta i només quan faltaven 10 minuts per acabar, m’ha avançat la que al final faria segona amb un gran parcial a l’esquí de fons. Al final , després de tenir el carmel a la boca de la segona plaça a menys de 2 minuts de la vigent Campiona d’Espanya he acabat 4rta a menys d’1 minut de la 3era i a menys de 4minuts de la 1ª. La sensació de ràbia al final ha estat important però alhora m’he adonat que no es pot esperar bons parcials en una disciplina que es practica poc, sobretot quan hi ha noies que entrenen específic per això i el nivell any a any augmenta.

Aquest triatló ha servit per motivar-me a millorar i a la vegada estar orgullosa d’haver demostrat un nivell tot i entrenar per altres objectius més llunyans però a la vegada relacionats. Ara a seguir fent duatlons i triatlons per treure la “carbonilla” i anar posant el cos a punt per l’Ironman de Niza a finals de juny.”

La classificació de les 10 primeres ha estat: